L’anàlisi de les estructures que conformen les tecnologies discursives són el centre de les investigacions de la meva pràctica artística: conèixer i entendre aquelles configuracions inherents que formen el discurs hegemònic i condicionen la nostra mirada i el nostre comportament.

Més enllà de màquines, aparells o dispositius electrònics –aquests només són una de les possibles formalitzacions de la tecnologia– podem trobar com la cultura, el llenguatge, el gènere o, fins i tot, el patrimoni també poden esdevenir “eines” per transmetre idees. El meu objectiu és evidenciar com aquest conjunt de construccions comporten la creació d’esquemes i metodologies de producció tancades. El distanciament / desmantellament / desenfocament / imitació / desconstrucció crítica dels discursos dominants i del mètode de comunicació que utilitzen els seus medis em permet disseccionar i entrar en un món hermètic però alhora exposat. És aquest procés el que em dona l’opció de fer del relat hegemònic un estrany que ens envolta.

Així doncs, pretenc exposar el que s’intenta fer amb ell, amb la intenció de desplaçar-lo i canviar la seva vessant tradicional i confortable, això és, el lloc de la norma. D’aquesta manera, l’obligo a parlar des d’una situació perifèrica sense abandonar els nexes que l’uneixen i tradueixen als seus receptors/consumidors, és a dir, la societat contemporània.