SEA-ME-WE

En algun punt dels més de 800 kilòmetres que conformen la costa catalana, del cap Falcó al riu Sénia, s’amaga un tresor enterrat: un cable submarí que s’estén a través del mar per tot el planeta. SEA-ME-WE relata la cerca d’aquesta infraestructura i com la seva ubicació a l’espai públic -la platja- obre la possibilitat d’apropar-nos a la materialitat d’un medi que s’ha caracteritzat per ser intangible: Internet.

En aquest sentit, el so d’un detector de metalls i el vaivé de les onades coreografien els moviments de l’aparell i marquen el ritme narratiu de l’acció performativa enregistrada en vídeo. L’escena s’apropia de la metodologia dels cercadors professionals de metalls per dotar a aquesta peculiar “recerca” de la màxima rigorositat possible que, tot i els esforços, es torna feixuga i impossible d’assolir. No obstant això, el vídeo es projecta a la sala expositiva mitjançant una pantalla formada per la unió de diverses safates portacables, una eina utilitzada en arquitectura per ocultar el cablejat elèctric que recorre els edificis. Les superfícies planes de les peces permeten visualitzar l’acció performativa i els raigs de llum del projector que es filtren pels forats de les mateixes safates es converteixen en una metàfora visual de la “pantalla” com un vel massa opac que encobreix la fisicitat de la xarxa.