Merchandising oficial Fes-ho Barcelona!

Aquesta segona part del projecte busca complementar la primera mitjançant tàctiques de prevenció, a través de la lletra petita, de la fatiga impulsades pels mateixos festivals. Concretament, parteix del fet que quan un espectador compra una entrada per a un esdeveniment també accepta automàticament un seguit de condicions imposades per l’organització, conegudes popularment com “la lletra petita” la qual està formada per un conjunt de recomanacions per evitar el cansament que pot comportar l’assistència a un festival. Portar taps per a les orelles o allunyar-se gradualment de l’escenari per defugir de l’elevat volum són petits mètodes per evitar el col·lapse físic i mental de diversos dies seguits d’informació cultural. Unes recomanacions que xoquen directament amb la fatiga que ells mateixos promouen en organitzar un dia sencer de concerts o esdeveniments culturals, això si no ho portem a l’extrem i agafem el model de music city que impulsa la ciutat de Barcelona i del que podem extreure fins a 90 dies seguits assistint a diferents festivals. En tot cas, aquestes mesures resulten totalment inútils i posen de nou de manifest el concepte de “cultura” que es vol impulsar des d’aquest tipus d’organització o des de la ciutat comtal.

Des de Fes-ho Barcelona! utilitzem aquestes contradiccions per proposar tot un “kit” de supervivència personalitzat format, entre altres, per un raspall de dents, uns taps per a les orelles o, fins i tot, un impermeable perquè cap imprevist impedeixi “gaudir” de l’oferta cultural de Barcelona. Amb molta ironia, es busquen recursos adversos i nocius que permetin visualitzar subtilment el discurs hegemònic actual.