De lado a lado

Fins avui les teories cinematogràfiques han atorgat al so un paper secundari. Les pel·lícules però, des dels seus inicis amb el soroll del projector com a taló de fons, s’han acompanyat de so. Aquest fet indica que el cinema no és només visual, sinó que requereix almenys dos sentits. Tanmateix, acudir a una projecció és “veure” una pel·lícula, ignorant-ne la sonoritat. Aquest projecte investiga el metallenguatge del cinema, concretament la dicotomia imatge/so, i mostra com el pas del cinema analògic cap al digital ha canviat un dels sons més arrelats de l’experiència cinematogràfica, el del projector. En aquest sentit, la instal·lació sonora es configura mitjançant la suma i repetició d’aquelles peces d’aparells electrònics que, en la contemporaneïtat, reprodueixen pel·lícules amplificant-ne el brunzit elèctric que remuga ocult. De lado a lado, del brogit dels primers projectors a la remor dels nostres ordinadors, més enllà de veure pel·lícules, encara les sentim.