A la deriva

“El Coraclo era un bote muy seguro y también muy marinero, pero al mismo tiempo se trataba del artefacto más indócil para su manejo. No conseguía fijar el rumbo, se desequilibraba, viraba por completo ante cualquier ola, y lo más apropiado quizá sea decir que parecía una peonza. Hasta el propio Ben Gunn me confesó tiempo después que era <<un tanto misterioso hasta que uno descubría sus cualidades>> ”(R. L. Stevenson. La isla del tesoro).

A causa de la Covid-19, l’oferta cultural s’ha vist arrossegada per un corrent inexorable fins a les costes de la digitalització: les nostres pantalles. Al llarg dels últims mesos, hem distingit en l’horitzó càpsules de vídeo, exposicions virtuals i presentacions d’artistes al més pur estil youtubers, totes elles mesures d’emergència per donar continuïtat a la pràctica artística. En aquest sentit, el contingut digital s’està convertit en “el contingut” o és una eina més per donar visualitat a la producció d’institucions i artistes?

A la deriva és una instal·lació audiovisual que pretén explorar Internet com a mitjà capaç d’anar més enllà de la mera exhibició i reivindicar-lo com a espai complementari d’investigació i experimentació. Concretament, A la deriva parteix d’un vídeo d’un minut proposat pels comissaris i realitzat pels artistes per donar visualitat a les peces de l’exposició Isla Bonita durant la pandèmia. Lluny de narrar la cerca d’un cable submarí d’Internet a la platja de Gavà que protagonitza l’obra SEA-ME-WE, la peça A la deriva construeix un diàleg amb aquest projecte previ mitjançant una doble pantalla on les tones de sorra són substituïdes per les muntanyes de megabits d’informació que configuren la xarxa a través d’una deriva digital. Les meves interaccions amb els diferents cercadors i pàgines web són registrades, donant forma a una instal·lació audiovisual que permet continuar amb la cerca d’aquest tresor enterrat, però amb un llenguatge totalment diferent. Serè capaç de trobar el cable aquesta vegada?